"Rêves ensevelis / No em parleu de somnis (XII)", per a Miquel Martí i Pol (2017)
"No em parleu de somnis" de Miquel Martí i Pol
No em parleu de somnis
que d'això hi entenc
sort n'hi ha d'aquest estat
eteri, intangible o fonedís,
depèn del tarannà de cadascú.
No em parleu de somnis
que per ells nit i dia visc
molt lluny d'una realitat
que cada cop menys m'agrada
I no és pas per defugir
responsabilitats adquirides
si més no és per sobreviure
al somni del malson quotidià
que és la crua realitat.
"No em parleu de somnis" de Miquel Martí i Pol
No em parleu de somnis
que d'això hi entenc
sort n'hi ha d'aquest estat
eteri, intangible o fonedís,
depèn del tarannà de cadascú.
No em parleu de somnis
que per ells nit i dia visc
molt lluny d'una realitat
que cada cop menys m'agrada
I no és pas per defugir
responsabilitats adquirides
si més no és per sobreviure
al somni del malson quotidià
que és la crua realitat.
"No em parleu de somnis" de Miquel Martí i Pol
No em parleu de somnis
que d'això hi entenc
sort n'hi ha d'aquest estat
eteri, intangible o fonedís,
depèn del tarannà de cadascú.
No em parleu de somnis
que per ells nit i dia visc
molt lluny d'una realitat
que cada cop menys m'agrada
I no és pas per defugir
responsabilitats adquirides
si més no és per sobreviure
al somni del malson quotidià
que és la crua realitat.